21/5/12

Mollet B 7 - 2 Vilafranca



Dos nens de curta edat es dirigeixen a nosaltres al baixar cap al vestidor acabat el partit. Són els mateixos nens que havien estat seguint el partit quasi com a únics espectadors i que al principi del partit ja s’havien fet notar al preguntar-me des de la graderia qui era l’equip contrari.
<< Molt bé, felicitats! >> ens diu un d’ells. El Delmo i jo mateix ens quedem desconcertats. La sorpresa deixa pas a la curiositat. Qui són aquests nens? Juguen a Hoquei a Mollet? Què feien en aquelles hores (quarts de dotze de la nit) al pavelló?
No eren cap dels nostres fills i tampoc fills de l’equip contrari, tampoc sé si són jugadors del club, però el que està clar és que es van “carregar” tot el partit entusiasmats, fins al punt de felicitar-nos.
L’anècdota lliga amb la descoberta que, amb motiu del “BCN Sports Film” festival de cinema esportiu, he fet d’un petit curt de 17 minuts filmat i produït a Polònia “Za czapkę gruszek - Hokej w Cracovii” que es podria traduir per “Per un barret ple de peres- Hoquei a Cracòvia” o simplement “Per amor a l’art - Hoquei a Cracòvia”.
El film és una petita meravella. Narra la relació que s’estableix entre tres octogenaris ex jugadors d’hoquei gel i un equip de nens a qui intenten transmetre a banda de coneixements, sobretot la passió i el respecte per l’hoquei. La pel•lícula d’una enorme tendresa ens porta a llocs comuns d’experiències i emocions que tenim els jugadors d’hoquei de diferents generacions i que una vegada més es va fer palès en l’entusiasme d’aquells dos nens la nit de divendres passada. Diferents generacions però... una sola passió!