U.E.Horta 5 – Mollet B 10

Quan creiem que ja ho havíem vist tot va arribar el partit del passat dijous al carrer Feliu Codina. D’entrada una rebuda espectacular. El club de la Unió Esportiva Horta s’ha renovat totalment i d’aquella pisteta exterior de ciment per on s’entrava, ja no queda res i en el seu lloc trobem una súper piscina coberta a tot luxe que ens fascina pel seu disseny i sobretot per la seva il•luminació de llum natural. L’entrada és d’un autèntic club del segle XXI.
Però quan ens les prometíem molt dolces, un llarg passadís que porta fins l’antic pavelló, ens transporta, com una màquina del temps, al passat. 25 anys enrere, 25 anys on s’ha anat deixant morir l’hoquei d’aquesta institució escenificat per l’estat del seu pavelló en estat d’UCI permanent.
Però amb això no hi havia prou. Ens informen que l’Horta es presenta al partit sense porter i que els haurem de deixar un dels nostres (per sort aquesta vegada havien coincidit el Pep i el Delmo). Bé cap problema, després d’un mes sense posar-nos els patins tenim ganes de fer un partidet ni que sigui quasi de caire amistós. Tot i que els comentaris dels jugadors de l’Horta eren que el partit era seriós i el resultat seria el que marqués el lluminós al final del partit, per la meva ment varen passar en aquell moment imatges d’aquelles comèdies italianes del cinema dels 50 amb l’Alberto Sordi, Vittorio Gassman, Marcello Mastroianni, etc. Del neorealisme del pavelló al “divorcio a la italiana” del porter. Però amb això tampoc hi havia prou.
Quan portàvem 5 minuts de la segona part, resulta que ens apropàvem a l’hora fatídica en l’hoquei a horta, les 22 hores. El partit havia començat a les 21.15 (ja que els propis jugadors de l’horta havien arribat tard) i a les 22 h. sense cap mena de marge i de manera inapel•lable, havia d’acabar ja que l’equip de basquet entrenava!. De manera que l’àrbitre després d'uns 30 minuts de feina, a l’hora exacte (les 22h), ni un minut més ni un menys, xiulà i com un grupet de ventafocs amb patins, varem marxar ordenadament de la pista amb aquella sensació de “coitus interruptus”, ràpid, malament i a sobre pagant. Nova pàgina gloriosa a l'hoquei veterans.