26/3/11

C.H.Palafrugell 3 - Mollet B 3


El nostre esport es mou en 5 dimensions, que corresponen als nostres 5 sentits.
La primera d’aquestes dimensions gira a l’entorn de la vista. És el més important. Veiem el que volem veure i ens seria impossible sense ell desenvolupar aquest esport. Reconeixem, valorem, decidim en funció quasi exclusivament del que veiem o no, en un partit.
Però hi ha d’altres dimensions que també són molt importants: el tacte de l’encaixada de mans al final de cada partit, l’olor agre de proteccions i vestidors, el gust de l’aigua en l’anhela’t temps mort,… i el so.
Aquesta sensació percebuda per l’oïda i provocada per un conjunt de vibracions que es propaguen en forma d’ones sonores, ens complementa la percepció d’aquest esport.
Escoltar la soledat del porter en el penal, just quan l’àrbitre mou el braç, el jugador decideix que farà, i els companys se’l miren des de l’altre punta de la pista.
Copsar la sonoritat metàl•lica de la bola picant al travesser de la pilota i com surt xiulant a prop del teu cap.
Atendre al xiulet agut, autoritari, tirànic de l’àrbitre.
Intentar atrapar tots els sons de les protestes d’una discussió entre jugadors.
Notar com el so de la teva respiració es converteix en el metrònom del teu joc.
Sentir el silenci d’un pavelló quan s’apaguen els llums.
Però si alguna cosa tenen els nostres partits que el diferencia d’altres, és el soroll a ciment i a plàstic buit d’unes graderies solitàries, el soroll a temps passat, el so de la indiferència.