27/10/11

U.E.Horta 1 - Mollet B 11


Podria semblar el contrari, però és impossible no sentir-se acompanyat quan juguem en aquestes pistes semidesèrtiques i quasi en estat de ruïna tècnica. T’acompanya la sempre mirada avorrida del responsable del pavelló de torn, o els ulls d’algun passavolant perdut o d’algun rostre inanimat de cartell publicitari. Els minuts i segons del marcador també t’acompanyen, així com els clàssics sorolls d’una pista d’hoquei: aquell xisclar de les rodes al frenar o els espetecs de la bola al picar l’estic o la tanca.


Personalment però, sempre noto unes altres presències. Són aquelles imatges d’altres temps ja passats, de graderies plenes, de cares de satisfacció o crispació, de tambors i botzines, de banderes, ...que ara apareixen vaporoses com espectres, irreals, fantasmagòriques. Les recordo a cada pista, cares generalment i quasi sempre difuses però a cops, molt concretes amb seients i persones que es relacionen.

Aquestes “presències”(permeteu-me que les anomeni així) s’aixequen i criden quan comencem a trencar la tancada i sòlida defensa “hortenca”, s’exclamen davant de les nombroses arrossegades d’en Fernando Pujalte al pal (potser en vaig contar quatre?), aplaudeixen els gols visitants...i així apareixen i desapareixen fins amb el xiulet final esvair-se del tot, fins al proper partit.