30/11/08

Mollet B 12 - Horta 1

D’un partit sense història,...es pot escriure una història?
Corren els minuts d’un partit que per moments s’ha tornat avorrit i insípid. A mi em dona per discórrer.
Mires cap a la graderia i en aquell moment entre “les figures” i el fons es dibuixa una silueta, que fins aleshores i com moltes vegades, havia passat inadvertida. Com els pintors que volen separar el conjunt de la individualitat, de l’anècdota, “entornes”els ulls, els entretanques i allí apareix retallada en gris, mimetitzada amb la tanca, i produint un estrany i agut so, una presència sense protagonisme, una peça indispensable però incompresa, l’únic que cobrarà un estipendi de l’acte en curs, actor i públic, part i jutge. L’àrbitre.
Quantes vegades al llarg dels seus quasi 40 anys de trajectòria arbitral ens haurà xiulat en Josep Marcos? Ens ha vist créixer i s’ha fet gran a la vegada que nosaltres ens fèiem homes, ha suportat les nostres sortides de to, les nostres frustracions i també les nostres alegries, ens ha acompanyat i ens continua acompanyant encara ara, mesurant amb habilitat, l’equilibri entre deixar fer o aturar el joc prenent a voltes difícils però fermes decisions.
Una imatge em ve al cap. Què deuen pensar aquests protagonistes sense protagonisme quan s’acaba “la Gran final”, quan un equip explota d’alegria i l’altre s’abandona a la tristor, quan els ulls de tothom es fixen en els “protagonistes” i ells marxen cap al seu vestidor com ombres sinuoses i allargassades?
Sempre guanya un àrbitre o sempre perd?