22/1/11

Mollet B 5 - U.E.Horta 2

Diuen que la memòria depèn de l’interès que tinguis per allò que vols recordar, però jo tot i la passió que em desperta aquest esport reconec que tinc una memòria molt feble, potser per això faig aquest tipus de crònica.
La memòria i l’edat. Els records i els oblits.
Ahir però, mentre veia jugar al Francesc Tibau i el Xavi Arinyo (que sortien de llurs lesions), al Pep Aliva (que per fi va fer una gran primera part), al Jose Delmoral (segur com sempre), al Joan Carles Raigoso (delitant-nos com sempre amb la seva classe), al Xavi Danot (tot força i coratge), a l’Àlex Vila (xutant!) i al Lluís Font (aportant el saber elegant d’una llegenda de l’hoquei)...vaig recordar, com la magdalena de Proust, la primera temporada de sènior que vaig jugar el ja llunyà any 1988 (el segle passat!) precisament amb l’Horta.
Després de 4 anys al Barça de juvenil i junior vaig aterrar a un club que es debatia per mantenir-se a primera divisió nacional. Va ser una temporada fantàstica, com fantàstiques eren totes les persones que integraven aquell equip dins i fora de la pista. Noms com Josep Silla, Pep Martí, Lluís Galbas, Josep Mª Soler, Joan Riera, Ramon Raso, Pedro, Joan Pla, Gustavo Vidal, Ramon Puyal, Jaume Gamell, Pep Busquets, Carlitos Fernández, Toni Gimeno, Pasqual, Castellà, Jordi Miret i Lluís Carbó.
Actualment a la Unió Esportiva d’Horta ja no queda ningú d’aquestes persones, algunes fins i tot ja han mort, però des d’aquí un sentit homenatge a tots ells i molts ànims a gent com el Victor Alonso o els actuals jugadors de l’equip de veterans (Sito, Llusi, Joan, Àlex i Sergi Gallego, Fernández,...) que amb fe i determinació intenten fer mantenir i ressorgir l’hoquei, en un club que encara estimo profundament i al que em sento fortament vinculat emocionalment.