16/5/11

Mollet B 6 - Ripollet 3



L’hoquei sobre patins, és l’únic esport on es pot passar, amb pilota o sense, per darrera de la porteria. Això fa que el porter d’hoquei, a diferència d’altres col•legues seus, hagi de mirar endavant i enrere segons l’orientació del joc. Pot semblar un detall sense importància, però ens podem imaginar això en el futbol o en l’handbol per posar dos exemples?

Amb aquest simple fet, poder passar per darrera la porteria, la creativitat del jugador és multiplica, s’amplia i és aquest nou punt de vista, on molts jugadors, sobretot davanters troben la seva ubicació privilegiada.

Una ubicació privilegiada, sens dubte, que ens permet veure les coses diferents, a vegades millor, a vegades amb aquell sentit que fins aleshores no havíem sabut veure. Talment com a la vida, on necessitem punts de vista nous, esbiaixats si cal, on les coses no són com semblen. D’una manera igual a pujar una muntanya, que et permet un nou punt vista de tot el que t’envolta.

I d’això es tractava, de superar el primer dels tres partits que ens esperen, de divendres 13 de maig al proper divendres, com els tres ports de muntanya més famosos del ciclisme (el Galibier, l’Alpe d'Huez i el Toumalet).

Superat un, el RIPOLLET-GALIBIER, ens dona una nova visió del que encara ens espera. No és més fàcil, però és possible.

(NOTA: Per saber com va anar la pujada al RIPOLLET-GALIBIER, podeu llegir l’excel•lent crònica de l’amic Dani Setien en el Blog del “Ripo”. Fantàstica crònica!)

1 comentari:

Toni Soriano ha dit...

La teva reflexió sobre el punt de vista desde darrera de la porteria es molt interessant.No m'ho havia plantejat mai i aixó que porto mitja vida jugant d'interior.
Felicitats per la victoria.