21/5/09

Mollet 11 - Masies de Voltregà 5 /// Vilanova 3 - Mollet 4

La pobresa del nostre esport fa que la seva història, no acostumi a ser massa generosa amb els seus protagonistes. Crec ,per exemple, que no se li ha donat mai prou valor a la tasca periodística i pseudohistòrica que en el seu moment va tenir un personatge del tot inclassificable, en el bon sentit de la paraula, com era l’Enric Blanch.
Amb tots els seus defectes i totes les seves virtuts, fou indiscutiblement protagonista de l’hoquei sobre patins a Catalunya i a Espanya en la dècada dels 80 i 90 (per cert la meva època com a jugador). Les seves col·laboracions en el diari “Dicen” i “Mundo deportivo” i sobre tot el mític programa radiofònic “Radio-Hockey”, que va anant saltant d’una emissora a una altra fins a desaparèixer, ja formen part de la història de l’hoquei sobre patins com tants d’altres fets i protagonistes.
Per que de fets i sobretot de protagonistes està feta l’historia de l’hoquei, i a mi personalment m’agrada de tant en tant, donar un cop d’ull als irrepetibles dos volums dels llibres escrits per l’Enric Blanch “Testimonios. 1940 - historia del hockey sobre patines y sus protagonistas-1991.” No és cap atac de nostàlgia ja que això significaria un cert dolor pel temps passat i no és així , és tant sols valorar la memòria com un fet transcendent. I en aquest sentit les fotografies que conté (a part de molta altra magnífica informació sobre l’historia de l’hoquei) tenen un poder evocador fantàstic i a la vegada canviant, ja que amb els pas dels anys moltes de les fotografies adquireixen un nou sentit, una nova relació amb tu com a lector (no hi ha a voltes curioses relacions entre fotografies "veïnes"?).
En l’època digital que vivim, on els llibres cada cop tenen menys importància, algú hauria de tenir la previsió d’escanejar i fer “present” a la xarxa una obra del nostre passat però indispensable per encarar el futur.
Ja ho deia el poeta “Se pondrá el tiempo amarillo sobre mi fotografía”, la imatge fotogràfica sempre certifica amb una certa crueltat, el pas inexorable del temps.



























1 comentari:

Anònim ha dit...

naucil veliko