27/1/10

H.C.Girona 2 - Mollet B 4

Tinc la mateixa sensació que Bill Murray a la Pel•lícula “Groundhog Day” (“El dia de la marmota”), l’absoluta certesa que ja he viscut aquest partit. El “déjà vu” s’incrementa amb l’aparició a la pista d’en Marc Garangou, transmutat en el Quim Rubio de l’any passat. Pep Busquets torna a fer un recital, la mateixa defensa individual, el mateix arbrite,... i la crònica de la temporada passada em ve a la memòria.
Us imagineu un dia ( com la pel•lícula esmentada) que s’anés repetint consecutivament al llarg de la setmana absolutament igual, on tinguéssim l’oportunitat d’anar vivint els mateixos moments viscuts però també jugant el mateix partit jugat? Què faríem? Què canviaríem? Intentaríem intervenir contra el destí? Què aprendríem? No és això la vida, un partit que es va repetint? Un “dia de la marmota”?
Kafka, Paul Auster, Murakami, Escher, Moebius,...en una pista d’hoquei en un temps infinit i cíclic.

Tinc la mateixa sensació que Bill Murray a la Pel•lícula “Groundhog Day” (“El dia de la marmota”), l’absoluta certesa que ja he viscut aquest partit. El “déjà vu” s’incrementa amb l’aparició a la pista d’en Marc Garangou, transmutat en el Quim Rubio de l’any passat. Pep Busquets torna a fer un recital, la mateixa defensa individual, el mateix arbrite,... i la crònica de la temporada passada em ve a la memòria.
Us imagineu un dia ( com la pel•lícula esmentada) que s’anés repetint consecutivament al llarg de la setmana absolutament igual, on tinguéssim l’oportunitat d’anar vivint els mateixos moments viscuts però també jugant el mateix partit jugat? Què faríem? Què canviaríem? Intentaríem intervenir contra el destí? Què aprendríem? No és això la vida, un partit que es va repetint? Un “dia de la marmota”?
Kafka, Paul Auster, Murakami, Escher, Moebius,...en una pista d’hoquei en un temps infinit i cíclic.

Tinc la mateixa sensació que Bill Murray a la Pel•lícula “Groundhog Day” (“El dia de la marmota”), l’absoluta certesa que ja he viscut aquest partit. El “déjà vu” s’incrementa amb l’aparició a la pista d’en Marc Garangou, transmutat en el Quim Rubio de l’any passat. Pep Busquets torna a fer un recital, la mateixa defensa individual, el mateix arbrite,... i la crònica de la temporada passada em ve a la memòria.
Us imagineu un dia ( com la pel•lícula esmentada) que s’anés repetint consecutivament al llarg de la setmana absolutament igual, on tinguéssim l’oportunitat d’anar vivint els mateixos moments viscuts però també jugant el mateix partit jugat? Què faríem? Què canviaríem? Intentaríem intervenir contra el destí? Què aprendríem? No és això la vida, un partit que es va repetint? Un “dia de la marmota”?
Kafka, Paul Auster, Murakami, Escher, Moebius,...en una pista d’hoquei en un temps infinit i cíclic.

Tinc la mateixa sensació que Bill Murray a la Pel•lícula “Groundhog Day” (“El dia de la marmota”), l’absoluta certesa que ja he viscut aquest partit. El “déjà vu” s’incrementa amb l’aparició a la pista d’en Marc Garangou, transmutat en el Quim Rubio de l’any passat. Pep Busquets torna a fer un recital, la mateixa defensa individual, el mateix arbrite,... i la crònica de la temporada passada em ve a la memòria.
Us imagineu un dia ( com la pel•lícula esmentada) que s’anés repetint consecutivament al llarg de la setmana absolutament igual, on tinguéssim l’oportunitat d’anar vivint els mateixos moments viscuts però també jugant el mateix partit jugat? Què faríem? Què canviaríem? Intentaríem intervenir contra el destí? Què aprendríem? No és això la vida, un partit que es va repetint? Un “dia de la marmota”?
Kafka, Paul Auster, Murakami, Escher, Moebius,...en una pista d’hoquei en un temps infinit i cíclic.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ets un crack, micky !!!!

molt bó.

segarreta

Anònim ha dit...

Micky, Gaby i David no deixeu mai d'escriure els vostres blogs, sou fantastics