24/2/12

F.C.Barcelona 3 - 5 Mollet B


Crec en Déu.
Aixeco la mirada cap a la gran cúpula del Palau Blaugrana i crec en Déu.
El 0 – 4 del marcador (miracle!) s’afegeix als exactament 1272 rombes que formen els paraboloides hiperbòlics de l’impressionant cúpula de formigó armat, que ens acull i aixopluga. S’està fent vell el Palau, penso, tan gran com nosaltres, que l’hem vist néixer, créixer, canviar.
La seva planta octogonal hem recorda aquelles basíliques bizantines o els baptisteris dels temples cristians, sens dubte el bateig de jugar aquí ha estat i és, un autèntic ritual en tota vida esportiva. L’eco peculiar d’aquesta cúpula hem remet a la idea d’infinit, d’etern. Infinit, etern, 8, 8, 8,... repeteix el Palau.
Octogonal, vuit costats, el 8. Tres i cinc (el resultat) sumen vuit, com Escorpí és el 8è símbol astrològic, el meu,... tindrà alguna cosa a veure amb el resultat o que m’hi trobi tan a gust avui aquí?
El Palau s’ha fet gran, i algun dia, segurament molt aviat, serà enderrocat i substituït per alguna altre “catedral” més gran, més moderna, més freda, però la seva història, la seva mística, la seva aura, continuaran vigents, sempre eterns.