11/2/12

St Celoni 1 - 5 Mollet B

“Con poca información del rival podemos ganar, pero es imposible si no te conoces a ti mismo”
 José Ángel Samaniego (segon entrenador del Joventut de Badalona)

Conèixer-nos. Portem tants anys junts.
Ahir des de la banqueta, pensava en les diferències entre els esports individuals i els col•lectius, i un aspecte destacable són els suplents. Nadal no té un suplent, Messi  sí.
Qui millor coneix l’equip és el suplent.
El seu, és un estat transitori, canviant, però que a vegades pot esdevenir una posició fixa, un rol més dins l’equip. Observa, des d’una posició privilegiada, a peu de pista, tot el que passa en un partit. És qui més a prop està de l’entrenador, i dels seus ajudants, té temps d’analitzar el joc dels seus companys i dels rivals, mirar l’àrbitre amb deteniment, observar el públic i fins i tot, pensar, reflexionar,animar, veure aigua, col•locar-se bé la “coquillera”, mirar-se la punta dels patins o llegir la publicitat.
Però el suplent sempre vol deixar de ser-ho.
Menys ahir.
Mirava els meus companys i veia que ho estaven fent molt bé. Mirava la família d’en Xavi Danot (únics soferts espectadors del partit) i sentia que es mereixia tots els minuts possibles;  mirava l’Àlex Vila i el veia tranquil, lent com sempre, però tranquil; mirava en Francesc Tibau relaxat, sense cridar, gaudint tot i la pista lliscant; mirava en Jordi Tomey i el veia amb la il•lusió de quan era juvenil i jo l’entrenava, mirava a Pep  Aliva “el pop” aturar, junt amb els pals, pilotes impossibles i podia saludar-lo i animar-lo; mirava...
És això l’amistat? No voler sortir a jugar, tot i desitjar-ho? 
Conèixer-nos.  Portem tants anys junts i el que veig m’agrada.

Nou Restaurant per la guia MIKILIN: "Les Albes" Ctra campins Km 5,5