30/5/10

Mollet A 2 - Mollet B 5


Una aspirina C efervescent tarda 1 minut i 14 segons en desfer-se en un got d’aigua.
Comparant proporcionalment el ser humà amb una aspirina, podríem afirmar que la nostra vida passa a la mateixa velocitat amb tot el conjunt d’emocions que la conformen. Igual de ràpid ha passat aquesta lliga de veterans, que varem acabar amb aquest darrer partit amb els nostres germans del Mollet A (si es confirma que no hi ha dates per jugar el partit endarrerit amb el Girona i a falta de la Final four). Un partit amb l’A que ens va deparar un dels moments més emotius de la lliga tot i passar quasi desapercebut per tothom. Faltant uns minuts per acabar el partit (potser 1 minut i 14 segons?), lesionat (o potser no) en Joan Ramon Bordas i davant la falta de canvis per substituir-lo, va jugar uns minuts el seu fill d’onze i pocs anys, que es trobava equipat jugant per fora de la pista amb el seu germà. Varen ser uns minuts ínfims, però per mi d’un gran valor simbòlic i emotiu. En un partit d’hoquei, com també a la vida es produeixen un grapat de fets fortament vivencials, guanyar, perdre, l’alegria, la tristor, l’esforç, la recompensa, la justícia, la sort, el desengany, la confiança, el dolor, el plaer...la llista seria llarguíssima, i també com en aquest moment el traspàs d’una passió entre un pare i un fill. Una cerimònia.
En el postpartit, mentre sopàvem, em fixava amb l’atenció que escoltaven els fills al seu pare explicar anècdotes de l’hoquei, com els brillaven els ulls, i aquella espurna d’emoció tot just intuïda a la pista, es confirmava. La passió per l’hoquei continuarà per uns quants anys més a Mollet.

2 comentaris:

Condeleo ha dit...

Bonito detalle, para una familia que vive con pasion el hoquei

GabyGol ha dit...

Y si supieras lo bien que lleva el crono también el Bordas petit!!!!!...Grande "Far West", Platón no hubiera tenido nada que hacer si hubieras nacido antes de Cristo!!! Una abraçada company...a per la FINAL FOUR!!!!