25/1/11

C.H.Ripollet 3 - Mollet B 5

Com Laocoont i el cavall de Troya, algú ja es va encarregar d’avisar-nos de la perillositat del conjunt del C.H. Ripollet, amb els quals mai fins ara ens hi havíem enfrontat. A la lliga de veterans va de la mà l’edat amb la força i la velocitat, un altre cantar és quan parlem de qualitat tècnica, saber estar a la pista, intel•ligència,...però en aquest cas també el conjunt rival disposava de recursos més que suficients per guanyar-nos.
Les baixes del Pep Busquets, sortint d’una operació, i del sector gironí, ens posaven encara més alerta. Què significava això? Arribar d’hora al partit (a vegades arribem fins i tot abans que els locals!), ambient relaxat i rialler (com sempre), un bon escalfament (tot el que es pot amb les nostres rovellades articulacions), controlar el factor pista (ui! La pista rellisca i les tanques reboten molt!), sortir amb el millor equip disponible ahir (Delmo, Miqui, Francesc, Rai, Ricard). Uns mínims, però sense alterar-nos.
A la banqueta, Xavi Arinyo i Jordi Tomey (qui després farien un gran partit) disposats i preparats.
A la pista el senyor Marcos controlant el partit a cop de xiulet i poca gent coneguda en els rivals, fora d’en Dani Setien ex-entrenador de la base del Mollet. Una mitjana de trenta i escaig contra una mitjana de quaranta i escaig. El control s’imposa a la velocitat i tot i començar perdent fruit d’un clar penal, remuntem fins l’ 1 a 3 de la primera part. Hoquei net, diàfan, de qualitat, per gaudir-ne.
Al segon període el fred exterior contrasta amb l’escalfor de la pista. El Ripollet ens colla (tímida pressió, 2 contra 1 a la tanca, bona circulació de pilota, potentíssims xuts llunyans), però en Rai “mata” el partit amb dos gols “marca de la casa”de remats a dins l’àrea. Al final sense angúnies però amb el Delmo guanyant-se el sopar (ep! Que el Ripollet juga!). Acaba un partit intens, netíssim, tècnic, treballat, i que fins i tot l’àrbitre va aplaudir al final.
Sortint havent sopat borden uns gossos, ENCARA CAVALQUEM!