4/11/08

Barcino 3 Mollet B 4

Em va arribar a les mans fa poc, o millor dit a la pantalla, un petit conte de Ray Bradbury titulat "El verano de Picasso" que podria definir (exagerant) perfectament el partit d’ahir.
El conte parla sobre aquells breus, brevíssims moments, impossibles de retenir, on de manera fugissera gaudim de sensacions o emocions, que ens fan valorar la vida i la possibilitat d’estar vius en tota la seva dimensió. Sé que això és molt fort referit a un partit d’hoquei i a un sopar (en el conte era referit a l’art i concretament a Picasso) però per això escrivia “exagerant”. Sé que m’enteneu.
Gràcies, a tots els que ahir ens varem reunir a la pista del Barcino per fer possible que tornem a creure en aquest joc i ens les agradables sensacions que encara ens pot provocar. Gràcies Ricard i Àfrica per l’espectacular sopar que ens vareu oferir a casa vostra (celestials els seitons i la truita de patates...)
A tot això el partit es podria resumir en la darrera jugada del partit. Xut a l’escaire d’en Gaby Cairo i espectacular aturada del nostre porter Pep Àliva quan es mastegava el gol. Podia haver entrat? Podíem haver empatat? Hauria estat tal vegada el més just?
Aquest cop hem guanyat nosaltres.