Quan apareix acostuma a deixar moltes boques obertes, que ràpidament s’encarrega de tancar. La seva presència, amb el seu saber estar i el seu bon estat de forma any rere any, és aliè a d’altres “presències mítiques” com les d’en Lluís Font o l’Enric Buixaderes. Controla com ningú la cullera i tot ser una mica estàtic i lent, o compensa sabent estar sempre al lloc adequat en el moment oportú. Absolutament precís i mesurat, no mostra interès ni en el 0-6 inicial de la primera meitat, ni tampoc semblà posar-lo nerviós la subtil remuntada local fins el 4-6. L’han acostumat a grans victòries però també a sorolloses derrotes, i de fet sempre al final és dels que ho acaba deixant tot, pell inclosa, oferint-se als companys per complert. Ni Capdeviles, ni Danots, ni Homs, ni Busquets,...el veritable protagonista com cada any de la primaveral nit osonenca, va ser el mític “Flam de mató” d’en Miquel del restaurant Dorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada