20/6/11

MOLLET B SUBCAMPIÓ "LLIGA VETERANS grup A" 2010-2011

Semifinals:
Cuatro vientos 2 – Mollet B 5
F.C.Vetebarça 3 – H.C. Girona 2
 Final:
F.C.Vetebarça 4- Mollet B 3
Campió Lliga de Veterans A 2010-2011: F.C.Barcelona


Varem jugar a guanyar però varem perdre. Tant se val, nosaltres al menys varem jugar, i reivindico el valor d’intentar-ho, en temps postmoderns de neoliberalisme, passarel·la i falsa estètica on tant sols es valora l’èxit i s’amaga el fracàs.
Tanco el ulls. Penso en “l instant decisiu”, com deia el mestre Henri Cartier Bresson. El moment, la foto de la bola que xuta en Gaby Cairo i entra per l’escaire de la porteria d’en Delmo. Un moment precís què decideix un partit, una jugada què ens posa al lloc merescut. El guanyador i el perdedor.
Però tot i ser-ho (de perdedors) no ens hi sentim.
Com cada any que arribem a les finals (i això implica ser dels 4 millors de la lliga, que ningú ho oblidi), Àlex Vila sempre em comenta “nosaltres ja hem guanyat” referint-se a què sempre arribem i marxem amb un somriure entre nosaltres. I és així: NO SOM UNS PERDEDORS!
I no ho som perquè respectem a aquells què són superiors a nosaltres(Cuatro vientos i VeteBarça) i tractem d’aprendre alguna cosa d’ells. No som perdedors perquè no busquem excuses quan perdem, perquè tot i ser difícil sempre és possible guanyar, perquè assumim les culpes i sobretot perquè sempre, any rere any, tenim un projecte, un projecte què és continuar mantenint aquest equip, aquest grup.
I com a perdedors de qui ningú se’n recorda, el proper any ho tornarem a intentar, assumint que el repte cada any és més difícil amb equips més joves i més en forma, amb el pes del pas del temps sobre els nostres cossos però amb l’orgull de formar part d’un equip què l’uneix una profunda amistat què està per sobre de les victòries i les derrotes.
Gràcies Delmo (dels millors porters de la lliga però sobretot un tros de bona persona), gràcies Pep “el pop”Aliva (l’ànima, el referent, l’autèntic líder), gràcies Àlex Vila (l’amo de la defensa, la paraula oportuna i inoportuna), gràcies Francesc Tibau (el cervell, la pausa i la rauxa), gràcies Jordi Tomey (la joventut i el bon rotllo), gràcies Lluís Font (l’experiència, el saber, el gust), gràcies Pepe Busquets (la passió, l’organitzador, el capi), gràcies Juan Carlos Raigoso “Rai” (la qualitat, la tècnica, el millor de tots), gràcies Xavi Danot (la força i l’honestedat), gràcies Xavi Arinyo (la novetat, la frescor, el canell espatllat d’or), gràcies Jordi Clíment (el depredador de l’àrea i gran absent de la temporada), gràcies Ricard Otín (l’altre gran absent per lesió, l’ humor, l’ intel·ligència), gràcies Sito Morellón (sempre estimat i sempre formaràs part d’aquest equip) i gràcies a tots i a totes que feu possible que això funcioni familíes, rivals, àrbitres, etc.
Prou llagrimeta i FINS LA PROPERA TEMPORADA !

3 comentaris:

A Kops d'Stick ha dit...

Enhorabona per la gran imatge mostrada, CAMPIONS!

Jordi Munsó ha dit...

Enhorabona pel joc desplegat a les semifinals; el dia menys pensat serèu campions de la Lliga de Veterans. No sòu uns perdedors.

Que passèu un bon estiu; fins la propera temporada.

JORDI MUNSÓ

Toni Soriano ha dit...

Enhorabona per la temporada amics...
Pero nosaltres també varem apretar.
Jo que soc el mes veterá vull reivindicar la feina del Girona, dels meus companys...
Vale, una vegada desfogat:
Visca el Fair Play...
Visca els Veterans...
i perque no? Visca el Girona.
Fins la propera.