15/11/09

C.P. Vilanova 6 - H.C.Mollet B 9

Si d’acord som una banda. Però això no ha de ser del tot dolent, si pensem per exemple en una banda de jazz, en quan la música jazz i l’hoquei practicat pels veterans, tenen molt a veure. M’explicaré.
Generalitzant la música jazz es basa en l’ improvisació i el ritme, on, sobre un tema, els intèrprets (jugadors) realitzen melodies (jugades) que amb una estructura harmònica (sistema de joc) es van repetint. El ritme i la dinàmica comporta síncopes, acceleracions, retards en el “tempo” de l’execució, així com pauses, sorolls, preguntes i respostes del grup al solista i del solista al grup. Primer el grup (l’equip) presenta el tema, després cada intèrpret en fa una improvisació, fins que acaba, altra vegada tots junts, amb el tema inicial.
No us recorda això l’estructura de molts partits? Primer un intent de joc en conjunt, per a continuació les improvisacions, errades, encerts, “dribblings”, xuts, els gols i al final, un altre cop amb el joc de conjunt, intentar controlar el partit i acabar.
Així el nostre sextet amb Pep “el pop de Blanes” al contrabaix (esplèndid durant tot el concert i en plena forma com es pot veure a la fotografia), Miki a la bateria (amb un "solo" i intentant controlant el ritme des del fons de l’escenari ), Àlex al piano (magnífic semblava el Bill Evans!) i Francesc “canonball” a la Guitarra (això si que és, tot i trencar una corda, control del tempo!) formant la secció rítmica; Rai a la trompeta (4 "solos" al llarg del concert al millor estil Miles Davis), Pepe al saxo (no al sexo, amb 3 "solos" impossibles dels seus a lo Coltrane) i Climent al clarinet (amb un "solo", però espectacular) com secció melòdica, varem executar a Vilanova una actuació, un xou, un concert de ...hoquei, digne del millor free-jazz dels 60’s.
Estarem inventant el Jazzhoquei?

(1ªNota: el Vilanova també va intentar tocar bé, però amb bons solistes com Arinyo, Gerard, Valldo i Reyes no hi ha prou, si el grup no acompanya)
(2ªNota: curiosament escric la “crònica” escoltant un disc magnífic del 1956, “Playboys” dels grans Chet Baker i Art Pepper amb un SEXTET d’autèntic luxe!)