23/10/10

Mollet B 6 - Valldoreix 1


Retalls de vida com fotografies que esdevenen l’estructura d’un petit relat. Pujo al cotxe i al programa d’en Joan Barril a Catalunya radio, parlen de les màfies italianes i la gestió fraudulenta que fan de les escombraries. Somric per no plorar. Arribo a Mollet, fan obres davant el pavelló i cada cop costa més aparcar. Converso amb el Pepe Busquets i el Francesc Tibau al bar sobre les pensions, per deprimir-se. Saludo al Manolo, conserge del pavelló, sembla que avui no està emprenyat. M’abraço amb el Lluís Font que té moltes ganes de jugar mentre saludo a l’Àlex Vila i me’n foto del Bolígraf “Bic naranja Bic cristal” que porta a la butxaca. Ens desvestim i ens vestim i en Xavi Danot m’explica que ha deixat la nena malalta a casa però ara ja està millor. Entra el Pep Àliva i mentre reparteix abraçades i “Eiiiissss!!!!” comenta un programa de radio que ha escoltat on parlaven de les màfies italianes i la gestió fraudulenta que fan de les escombraries portant-les a enterrar al tercer món. Penso que hem compartit un moment sense saber-ho. Patino, patinem, fem gols, descansem. Observo com juga l’Àlex i veig com economitza (no en va és economista) esforços amb el màxim resultat. Aplaudeixo al Juan Carles Raigoso, ja porta quatre gols mentre el Pepe continua buscant la porteria que va deixar a Itàlia després de guanyar la EVRICUP 2010. Saludo als rivals (sobretot al porter) i a l’àrbitre. Toco el cul al Jose Delmoral, sembla més avorrit que cansat. Menjo, mengem, un entrepà al Viena. Algú comenta: “El meu fill diu: Pare ets el més dolent de l’equip perquè no fas gols. Jo li dono la raó i l’educo en la humilitat.” Torno a casa pensant en l’obra i l’exposició que vaig veure dijous de Luis Gordillo a la Fundació Suñol. Fragments que configuren una realitat més gran i meravellosa.

1 comentari:

GabyGol ha dit...

Micky sos un puto grande....que haríamos en la OLD League sin poetas como tu!!!! Una abrçada amic!!! GabyGol