18/11/08

ROBERT MÜLLER

extraordinari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
adj. 1 Que està fora de l’ordre o de la regla comunament seguida, no acostumat. 2 Que excedeix el grau, la mesura, el nivell, habitual, ordinari.

Dues notícies aquesta setmana m’han deixat força colpit. És coneguts per tots que els porters, (crec que de qualsevol esport però especialment en l’hoquei) són una raça especial de jugadors i fins i tot m’atreviria a dir, de persones. Ja de petits van adquirint una personalitat diferent a la de la resta de jugadors, competeixen en el mateix partit però amb punt de vista, actitud, responsabilitat, mentalitat,... molt diferent als altres. Recordo els porters que he anat coneixent al llarg de la meva etapa esportiva (com a jugador o entrenador) i tots tenien quelcom “especial”, fet que els feia i els fa ser persones amb una forta personalitat i amb un sentit “especial” de l’esport i la vida.
Tot això com deia al principi és a raó de les dues notícies protagonitzades pel Robert Müller i Luís Gil. Tant d'extremes, contradictòries i antagòniques com la diferència entre lluitar contra la mort o agredir brutalment a un àrbitre, però la mostra que no ens trobem davant de persones “corrents”. Els porters són extraordinaris però està clar que en Robert Müller encara més.